diumenge, 10 de desembre de 2017

Llibres (12)




Torno a la secció de “Llibres”. Com sabeu sempre parlo de llibres que he llegit o com a mínim consultat.

Avui vull parlar de llibres que ens poden ajudar a progressar, en concret llibres que ens poden servir com a entrenament per poder millorar el nostre joc.

En articles anteriors sobre llibres ja havia tocat aquest tema i recomanat una sèrie de llibres que pensava i penso que són força interessants.

Podeu entrar en aquests articles des d'aquests enllaços: enllaç article 2011, enllaç article 2012 i enllaç article 2013.

Els llibres que denomino d'entrenament poden ser molt variats i inclús molt diferents, però tots tenen en comú que ens ajuden a estar en forma.


Tots, en general, la majoria del temps que dediquem als escacs ho dediquem a l'estudi de les obertures. Volem estar preparats tant per a que no ens enganxin en fals en aquesta fase del joc, com per aprofitar, si fos el cas, la poca traça en determinada obertura del nostre contrincant.

Però, com tots els que juguem a escacs sabem, arriba un moment a la partida que tenim que prendre decisions concretes per poder materialitzar un hipotètic avantatge obtingut a l'obertura i, sovint, no ho fem suficientment bé ( com també sovint ens demostra posteriorment a casa el nostre mòdul d'anàlisi).

Quantes vegades hem escoltat a companys o a nosaltres mateixos dir: la tenia guanyada, el mòdul posa que tenia una posició de + (el que sigui). Però en realitat ens estem enganyant, perquè, el mòdul pot dir el que vulgui, però la realitat és que nosaltres no hem sabut tractar correctament la posició en qüestió.



Perquè passa això? Moltes vegades per la falta (més o menys) de conceptes posicionals bàsics i també, per una falta d'entrenament mental que fa que la nostra ment estigui per sota del seu nivell òptim.

Per això, també en els escacs com en qualsevol altre esport, és fonamental l'entrenament quotidià (cadascú dins de les seves possibilitats).

Com he comentat abans, avui us vull recomanar uns llibres que penso que poden ser útils en aquest sentit:

El primer és un manual, en realitat és venia com manual oficial de la Federació Alemanya d'Escacs. Aquest llibre és un manual de conceptes posicionals, ja té uns anys, però, quan el vaig llegir em va aportar uns bons conceptes.



El segon llibre que us recomano és un manual d'entrenament, amb pautes molt concretes.



El tercer llibre és de fa molts anys, però amb una temàtica poc explorada, la defensa. Podem trobar molts llibres amb temàtiques d'atac, com per exemple: “Manual de ataque”,  “El arte del ataque”, etc. etc. tots ells també molt recomanables per l'entrenament; però és molt curiós que sobre tècniques de defensa no s'hagi publicat gaire. Crec sincerament que tan important és saber atacar com saber defensar, clarament hi ha un desequilibri editorial entre aquest dos conceptes.



Bé, aquestes recomanacions són per jugadors “normalets” com és el meu cas. Per jugadors més avançats és clar que poden tenir una molt bona eina d'entrenament amb els llibres de Mark Dvoretsky.

Salut i escacs,

dissabte, 2 de desembre de 2017

Akiba Rubinstein



El desembre de l’any 2010, vaig fer un article en aquest blog amb el títol de “Perdedors” en el qual parlava de grans jugadors que van jugar un matx pel títol mundial i que no van aconseguir ser campions (podeu consultar l’article en aquest enllaç).

Avui vull parlar d’un jugador, que sense haver jugat cap matx pel títol mundial, la seva força escaquística és equiparable (en la seva millor època) als millors dels campions mundials. Estic parlant del gran Akiba Rubinstein.

Akiba Kivelevich Rubinstein va néixer a Stawiski, ciutat propera a Lodz, el 12 de desembre de 1882.

Va ser l'últim d'una pobra família de dotze fills. Els seus pares havien previst que fes una carrera religiosa, però el descobriment dels escacs als setze anys va fer que abandonés els seus estudis teològics.

Dotat d'una singular memòria, coneixia al detall la majoria de les partides dels seus escaquistes predilectes: Morphy i Andressen. Ràpidament va fer espectaculars progressos i l'any 1903 desafia a Salwe, reputat jugador local, i davant la sorpresa general empata el matx. Amb aquest resultat comparteix una clara superioritat sobre la resta dels jugadors de Lodz.

Lodz l'any 1900. Foto: Wikipedia Polonia

També en aquest any 1903 participa en el Campionat Nacional Rus jugat a Kíev, classificant-se en una excel·lent cinquena posició.

Foto: Youtube

Entre les seves millors actuacions, podem destacar: Lodz 1906. Carlsbad i Ostende 1907. Lodz 1908. Sant Petersburg i Vilna 1909. Varsovia 1910. Vilna, Sant Sebastià, Breslau, Pistyan i Varsovia 2012. Varsovia 1916. Triberg 1921. Viena i Hastings 1921. Southport 1924. Marenbad 1925. Varsovia i Lodz 1927. Rohitsch Sauerbrunn 1929.

Carlsbad 1907. Imatge Wikipedia

Trobareu partides d'aquest torneig en aquest enllaç

Trobareu la classificació i partides del Torneig de Sant Petersburg 1909 en aquest enllaç

Participants Sant Petersburg 1909. Foto: Wikipedia

Lasker-Rubinstein, Sant Petersburg 1909. Foto: Chessgames

Podeu seguir la partida Lasker-Rubinstein des d'aquest enllaç


Carlsbad 1911. Imatge Wikipedia

Trobareu partides d'aquest torneig en aquest enllaç

Trobareu la classificació i partides del Torneig de Sant Sebastià 1912 en aquest enllaç

També s'ha de dir que va quedar segon i a la part alta de la classificació en molts altres tornejos importants.

Cal destacar també, la seva capacitat en encontres individuals. Va guanyar a: Salwe en 1903 (+5 -3 =3), Teichman 1908 (+3 -2 =1), Marshall 1908 (+3 -2 =3), Mieses 1909 (+5 -3 =2), Schletcher 1918 (+2 -1 =3), Bogoljubow 1920 (+5-4=3).



Després de l’any 1932 es va retirar del joc actiu, principalment per problemes d'esquizofrènia (els últims 29 anys de la seva vida van passar sofrint aquestes afeccions psiquiàtriques, i es va passar vivint alternativament amb la seva família i a un sanatori). Es diu que sofria d'antropofòbia (por a la gent i a la societat), però també existeixen teories que sofria d'hidrofòbia (por a l'aigua), mai va viatjar a Amèrica per jugar els grans tornejos d'aquell continent, per la por viatjar en vaixell. Tan si val, masses teories per a què totes siguin certes. El fet és que el 15 de març de 1961 va morir un geni dels escacs.

Foto: Tabla de Flandes

Podem dir amb tota seguretat que Akiba Rubinstein va ser un dels grans de la historia dels escacs.

Salut i escacs,

diumenge, 26 de novembre de 2017

Social de blitz i fi de festa


Com és costum, com fa ja uns quants anys, el Club d'Escacs Sant Martí fa coincidir el social blitz amb el repartiment de premis de tots els campionats socials de l'any.

El passat dissabte, 25 de novembre de 2017, s'ha fet el d'enguany. En realitat aquest esdeveniment és divideix en quatre parts: Social blitz, entrega de premis, un sorteig entre tots els socis presents de diferents lots (pernils, lots de vins, lots d'embotits, etc.) i finalment un ampli pica-pica.

El torneig de blitz la guanyat el Mestre FIDE Fernando Valenzuela amb molta autoritat. El podi la completat l'especialista de ràpides “Beto" Moreno i un cada dia més jove Andrés Rojas que també ha guanyat (òbviament) el trofeu a millor veterà.



Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Dins l'ampli ventall de premis que s'han lliurat vull destacar dos:

El primer el de campió del social a ritme normal. El campió ha estat el Pablo Castillo (per tercera vegada consecutiva), acompanyat en el podi pel Joan Martínez i el Jordi Sabater.



El segon tema que volia remarcar de la entrega de premis ha estat l'entrega d'una placa commemorativa al Jordi Sabater pels seus 25 anys al club.



Una tarda realment fantàstica, on els socis han gaudit de valent, sobretot els premiats amb un pernil!!

Us deixo un petit vídeo fotogràfic amb una visió més complerta del que ha estat aquesta jornada festiva.





Salut i escacs,

dimecres, 22 de novembre de 2017

Una qüestió al voltant del Magistral Ciutat de Barcelona




L'article d'avui és sobre un tema col·lateral (col·lateral, quina paraula tan estranya però que últimament s'ha posat de moda) a partir del Magistral Ciutat de Barcelona que s'ha jugat recentment, en concret del 9 al 17 de novembre de 2017.

El torneig a estat força bé, en això hi ha unanimitat tant dels organitzadors, com de la gent que l'ha seguit en directe o a distància.

El guanyador ha estat el jove i fort Gran Mestre hongarès Benjamín Gledura.

Foto: Chessbase

La classificació final ha estat la següent:


També vull destacar el molt bon torneig que ha fet l’Hipòlit Asis que amb 5 punts ha assolit norma de Gran Mestre.

Foto: FCE

Però la meva intervenció no va sobre el torneig en si, sinó sobre certs comentaris que he sentit posteriorment, comentaris que critiquen la poca assistència de públic, amb l'argument que els jugadors catalans tindrien que recolzar més aquest esdeveniment (amb la seva presencia) i no ho fan.

Bé, he de dir que em sembla molt bé que la Federació Catalana d'Escacs organitzi un torneig com aquest que fa de complement perfecte a la excel·lent organització que representa el Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs. També hi ha que felicitar a la federació, ja que, any rere any, aconsegueix fer aquest digne magistral a pesar de les dificultats econòmiques.

El que no m'agrada i no puc estar d'acord són els comentaris sobre el poc públic que assisteix. Això em recorda un empresari amic meu, que em deia, fa ja cert temps, que no entenia que tenint un producte de gran qualitat la gent no ho comprava i argumentava que el problema era que la gent no sabia comprar. Òbviament, buscant les millors paraules per a no ofendre'l, li vaig dir que el problema no era de la gent i que era ell el que tenia que buscar la solució.

Tornant al “nostre problema”, no es pot enfocar la qüestió de la manca de públic buscant la participació militant per fer “bulto”. Això l'únic que fa és potenciar que no es busqui una solució més racional, que des del meu punt de vista passa per fer l'oferta més atractiva.


Com es fa això? Sóc conscient que no és gaire fàcil, però si que crec que es té que canviar el “xip” dels últims anys i posar-se al altre costat. Es a dir, no pensar com organitzadors i pensar com a públic (aficionats i jugadors d'escacs), la pregunta seria (ho similar): quin atractiu faria que deixes de seguir la partida per Internet i t'acostis al local de joc?

Crec que aquest primer pas és necessari (jo no ho faria amb una enquesta, seria partidari de petites i informals entrevistes), juntament amb més coses, òbviament.

Torno a dir que el tema no és fàcil i sóc conscient que “des de fora” tot sembla molt senzill i els que tenen la responsabilitat saben que les coses són més complicades. Però l'important és “posar el fil a l'agulla” i no escudar-nos en que la culpa és de la gent.

Per finalitzar una proposta, sense ànim de pressionar a ningú. Potser seria interessant fer coincidir el Magistral Ciutat de Barcelona amb un obert del circuit (no necessàriament a l'estiu) , en un mateix local però en sales suficientment separades per reservar la intimitat dels mestres.


Bé, tan sols és una idea, d'organització més complicada, però també molt més atractiva, que pot fer que alguna administració pugui (vulgui) col·laborar adequadament.

Salut i escacs,   

diumenge, 12 de novembre de 2017

Fotos d'equip (2)


A finals del mes de juny de l'any 2016 vaig fer un article amb el títol de “Fotos d'equip” i us vaig comentar que volia donar continuïtat a aquest tipus d'articles.

Trobareu aquest article en aquest enllaç.

En aquell article us deia que volia parlar de les fotos dels equips, si aquelles que es feien amb tots (o alguns) dels components de l'equip. Malauradament, ens trobem que aquest tipus de fotos fetes en un passat més o menys llunyà, la majoria s'han perdut; i també, he de dir que actualment el costum de fer fotografies dels equips complets no es fa servir gaire.

A l'article anterior vaig posar una sèrie de fotos de les dècades 80 i 90 del segle passat, avui us poso fotos més actuals, des de l'any 2005 fins l'any 2017.

La Lira 2005. Foto: Club Escacs La Lira

Club Escacs Congrés 2011

Sant Martí 2011. Foto: Club d'Escacs Sant Martí

Catalònia 2013. Foto: Club Escacs Catalònia

Mollet 2014. Foto: Club Escacs Mollet

Foto conjunta del Catalunya Escacs Club i el Club d'Escacs Sant Martí l'any 2014 després de l'encontre per decidir l'equip que pujaria a Divisió d'Honor. En un matx a doble volta molt disputat va guanyar el Catalunya.

Penya Mollet 2015. Foto: Penya Mollet


Ateneu Colón 2017 (Copa Catalana). Foto: Ateneu Colón

Escola d'Escacs Salou 2017. Foto: Escola d'Escacs Salou

Llinars 2017. Foto: Club d'Escacs Llinars

Olot 2017. Foto: Club d'Escacs Olot

Les fotos dels clubs d'escacs, des dels més importants fins els més modestos, formen part de la seva història, i sovint, aquestes fotografies són molt mal tractades. És una pena, ja que són una part important dels escacs catalans.

Salut i escacs,

dimecres, 1 de novembre de 2017

Enllaços a blogs d'escacs



A l’anterior article vaig fer una referència al meu blog. Avui vull parlar dels blogs més destacats que podeu trobar a la franja dreta d’aquesta pàgina principal.

Com vaig comentar a l'article anterior, els blogs a casa nostra són cada cop menys, i encara són més difícils de trobar blogs escrits en català.

No obstant això hi ha alguns que són força bons, com és el cas de “Rabiosa Actualitat d'Escacs”, de l’amic Enric García.


Aquest és un blog fantàstic, d'una gran dedicació per portar al dia quantitat d'informació, tant propera com internacional. Però, és un blog d'informació general, més proper a un web que a el que és generalment un blog.

Altre molt bon blog en català és “Viatge als Escacs” d'en Pau Pascual, però que porta unes quantes setmanes aturat.


Esperem i desitgem que aviat torni a estar operatiu.

Un blog en català que està actiu és “Escola d’Escacs d’Osona”, és un blog que està actiu però que la seva activitat es fonamenta en donar difusió dels tornejos que ells organitzen o donen suport. Habitualment de la Comarca d’Osona o comarques properes.



Un altre blog en català actiu, però de periodicitat incerta és “Llibres i Escacs”. Després de la recomanació de més de 400 llibres, suposo, que trobar llibres relacionats amb els escacs és cada cop més dificultós.



Els altres blogs que recomano són en castellà, us passo els que més m'agraden.

Un que m'agrada força (ho he expressat en més d'una ocasió)  i que segueixo amb dedicació és “Artedrez”.


Un apropament dels escacs amb la literatura i les arts plàstiques. Us recomano que entreu en un article que vaig fer sobre aquests blog l'any 2013, amb unes imatges molt interessants, ho podeu trobar en aquest enllaç.

Si voleu seguir partides actuals, us recomano les partides que publica en Leontxo García en el blog del diari El País, en l’apartat “Noticias sobre Ajedrez”.


Que seria d'aquest món sense el bon humor. Brillant blog d’humor gràfic d’en A. Wadalupe.


També recomano el blog “Chess Coach”, un blog que ha estat aturat molt tems i que ara sembla que torna a estar força actiu. És un blog a l'antiga, dels que es feien fa més de quinze anys; amb una o dues fotos i molt redactat. Però en el redactat podreu trobar qüestions força interessants.


El blog “Un enfoque terapéutico y social del Ajedrez” d'en Juan Antonio Montero, toca el tema dels escacs des d'un enfoc diferent, però no menys interessant. Els articles nous triguen en sortir, però això si, no perden la seva actualitat.


Per finalitzar he decidit posar un blog que no s'actualitza (suposo que està fet aposta), per la qual cosa sempre el trobareu al final de l'apartat de blogs. Estic parlant del blog “Chess Schooll of Boudy” del Mestre Internacional Julio Leonardo Boudy.


El mestre Boudy crea sovint vídeos sobre escacs a Yotube, que després penja a Facebook. Molts d'aquests vídeos els podeu trobar en aquest blog.

En fi, crec que són recomanacions interessants. Crec sincerament, que els bons blogs encara tenen potencial i molt que dir.

Salut i escacs,