dilluns, 29 d’abril de 2013

Fortalesa


No, no em refereixo a la novel•la Victus, ni a la ciutat de Troia, ni als grans  castells escocesos o castellans, ni tampoc al Castell de Cardona. Avui vull parlar del terme fortalesa en els escacs, concretament en el seu estat més pur, que és en el final.

He agafat com a referència la definició  que dona el GM Jesús de la Villa al seu llibre "Los 100 finales que hay que saber", magnífic llibre per cert. De la Villa dona aquesta definició de fortalesa:

"S'entén per fortalesa una posició en què un bàndol té un gran avantatge de material, malgrat la qual cosa el seu rival pot mantenir les taules amb senzilles, encara que en algun cas, precises, jugades d'espera".

Mirem alguns exemples:


Totes aquestes posicions són fortaleses i en conseqüència, si les juguem bé, són taules.

També podeu consultar dos articles què el MF Luís Fernández Siles va publicar al seu bloc "Diario de un entrenador" sobre aquest tema. Article 1 i Article 2.

En clau particular voldria comentar una posició a la que vaig arribar en un recent torneig que vaig jugar a la tardor de l'any 2012.

En aquesta posició el meu contrincant va jugar 56...Cb5 que em va permetre guanyar després d'algunes jugades.


En canvi, amb 56...Cf7 57.Ag2-Ce5 58.Re4-Cf7 59.Rf4-Cg5


El negre té una fortalesa inexpugnable.

És important familiaritzar-se amb les fortaleces en el final, ens pot salvar més d'una partida.

Salut i escacs,

dilluns, 22 d’abril de 2013

Fill de Caín


Una altra pel•lícula on els escacs són l'excusa per plantejar una complicada trama psicològica. Però comencem per la sinopsi:

"Nico Albert és un adolescent de caràcter peculiar, intel•ligència excepcional i una única afició: els escacs. Carlos i Coral, preocupats per l'estranya actitud del seu fill, decideixen contractar el psicòleg infantil Julio Beltrán. A través de la teràpia i de l'afició comuna als escacs, Julio anirà coneixent el món de Nico i s'endinsarà en les complexes relacions d'aquesta família aparentment normal. Descobrir la veritat a temps serà l'única opció per evitar que les vides dels innocents acabin irremeiablement truncades".



Bé, com podeu veure, tots els ingredients per a un bon embolic. Sembla que la pel•lícula pot estar bé si ens atenem al director i als actors, però tinc por de quin serà el paper en que quedaran els escacs.



video










El que està clar, és que quan l'estrenin, és d'obligat compliment anar a veure-la. Perquè ja se sap, tots els coneguts, familiars, amics i companys de feina, ens bombardejaran amb allò de: "he vist una pel•lícula d'escacs, tararà, tararí, tararà..." Qui avisa no és traïdor.

Salut i escacs,

dilluns, 15 d’abril de 2013

Breus comentaris (3)


Torno amb els comentaris breus i espontanis. Cap d'aquests temes per si mateixos m'inviten a fer un article, però si que són temes que m'han cridat l'atenció

Aquesta primavera hi ha una forta oferta de tornejos. És impressionant la quantitat de competicions de tot tipus que s'estan organitzant. Pels organitzadors no n'hi ha crisi, bé, si que la tenen però la supleixen amb iniciativa i treball.

Es fa difícil poder seguir totes aquestes competicions. La federació no aposta per la seva difusió i Ajedreznd no dona suport a totes les informacions. Però l'aparició d'un nou web,  Ajedrez de torneos dona sortida a aquesta situació.


 Aquest cap de setmana a finalitzat la Divisió d'Honor amb el triomf de la Societat Coral Colón de Sabadell, felicitacions campions. Però el per equips fa setmanes que va acabar; dit així sembla que siguin dues competicions diferents. En realitat cada vegada ho semblen més i amb l'augment de la Divisió d'Honor a 16 equips amb el seu original  funcionament, aquesta distància cada cop es fa més gran.


 M'ha cridat l'atenció l'article que el Ricard Llerins ( jugador, àrbitre, directiu i organitzador) a fet referint-se al que ell pensa que deu de ser un club d'escacs. Estic d'acord amb les seves paraules, en realitat el que diu és molt lògic, però aquesta situació és la situació normal en els escacs catalans? Em sembla que no. Crec, i m'agradaria equivocar-me, que al marge dels club professionals que paguen per tenir els millors jugadors, la majoria de clubs tenen una manca de suport social que fa que tinguin un greu problema de funcionament.


Per una altre part, ens trobem amb el naixement d'un nou club d'escacs a Hostalric, a aquests de ganes i empenta no els falta. Amb la incorporació de l'incomprable "Catulo" (Joan Fontanillas) de ben segur que ben aviat tindran el millor social de totes les terres gironines.



Per finalitzar, voldria explicar-vos que tafanejant  pel web de la Federació Catalana d'Escacs, a l'apartat "Trobar un club", "al mapa de clubs i escoles d'escacs", m'ha donat per fer més gran el mapa per intentar visualitzar alguna cosa; i quina ha estat la meva sorpresa que a Barcelona falta un club, el Club d'Escacs Sant Martí. Com a mínim no està on té que estar (jo no l'he pogut trobar).


 Suposo que ha estat una errada, que no n'hi ha segones intencions. Però seria convenient que la Federació ho soluciones amb urgència.

Salut i escacs,

dissabte, 6 d’abril de 2013

Editorials


Si parlem de llibres, doncs tenim que parlar d'editorials. En un món tan minoritari com el dels escacs, el paper de les editorials que aposten per la nostra afició és força important.

Avui dia, es poden trobar llibres d'escacs fàcilment de pràcticament tots els racons del món. Però abans, fa ja bastants anys, això no era així.

Quan vaig començar a jugar federat, era l'any 1970, trobar llibres d'escacs no era gaire fàcil. Es tenien que buscar en establiments força especialitzats; però un cop t'assabentaves dels circuits adequats, podies accedir a un no menyspreable material.

Recordo que les editorials que més apostaven  pels llibres d'escacs en aquells moments eren les següents:

EDITORIAL AGUILERA

Aquesta editorial crec que va ser una de les més actives publicant llibres d'escacs, entre altres recordo els següents títols:
•    La partida de ajedrez. A.K.Rubinstein.
•    Iniciación al ajedrez. Lasker
•    Fundamentos del ajedrez. Capablanca.
•    Agonía de un genio A. Alekhine. Pablo Moran.
•    El error en la apertura. Ricardo Aguilera.
•    Ataques directos al rey. I. Bondarewsky.
•    Defensa Siciliana, ataque Velimirovic Sozin. M.A.Nepomuceno.
•    Los Grandes Maestros del tablero. R.Reti.
•    Pillsbury el genio del ataque. Pablo Moran.
•    El estilo posicional en ajedrez. V.Simagin
•    Nuevas ideas en ajedrez. R.Reti.
•    Mi sistema. A.Nimzowitch.
•    La práctica de mi sistema. A.Nimzowitch.
•    Piense como un Gran Maestro. Kotov.
(Aquets va ser un llibre molt buscat i seguit en aquells temps)





EDITORIAL MARTÍNEZ ROCA

L'altra gran editorial del moment, les seves publicacions de llibres d'escacs també van ser molt extenses. A destacar els següents títols:
•    Defensa Siciliana, variante Paulsen. P.Cherta.
•    Defensa Siciliana, variante Najdorf. P.Cherta.
•    Defensa Siciliana, variante de Dragón. Gufeld-Lazarev.
•    La defensa Alekhine. R.G.Eales - A.H.Williams.
•    La estructura de peones centrales. Boris Persits.
•    Lecturas de ajedrez. Yuri Averbach.
•    La psicología en ajedrez. N.V.Krogius.
•    Ajedrez y matemáticas. Bonsdorff•Fabel•Riihimaa.
•    Errores típicos. B.Persits-B.Voronkov.
•    Tablas. L.Verjovsky.

A destacar també, els quatre llibres d'obertures de Ludek Pachman, aquesta col·leció va ser un autèntic referent.



EDITORIAL BRUGUERA

En aquella època i durant un lapsus de temps limitat, aquesta coneguda editorial va apostar pels llibres d'escacs. Va aconseguir uns productes de una molt bona qualitat. Em quedo amb aquests:
•    Yo juego para ganar. B.Larsen.
•    Premios de belleza en ajedrez. François Le Lionnais.
•    1.001 sacrificios y combinaciones brillantes.
•    Las aperturas del peón de Dama. Màxim Borrell.
•    Cien miniaturas rusas. P.H.Clarke.
•    Todas las partidas de Fischer. Robert.G.Wade-Kevin J.O'Connell.
•    Todas las partidas de Karpov. Kevin J.O'Connell-James B. Adams.

També aquesta editorial va apostar per un tractat complert d'obertures en varios llibres. L'autor d'aquesta obra va ser en Màxim Borrell, una obra d'una molt alta qualitat.




EDICIONES LIMITADAS CATALÁN

Aquesta modesta editorial, també va ser capaç d'editar molt bon material. Encara recordo com anava a la llibreria del carrer Borrell, on podia trobar els dos Catalán: el pare i el fill.

No recordo tots els llibres que van publicar aquells anys, però a la meva biblioteca he trobat aquests:
•    La Apertura Española. M.Euwe.
•    Defenda Benoni. M.Euwe.
•    Defensa Siciliana. M.Euwe.
•    XXVII Campeonato de Ajedrez de la U.R.S.S. 1960. Luis de Marimon.
•    Práctica de ajedrez magistral. Miguel Tal.
(molt bon llibre, Tal narra el Campionat del Món 1960-1961, on ell es va proclamar campió).


Possiblement alguns d'aquest títols els teniu o els he llegit, potser alguns els heu comprat en anys més recents d'altres editorials. Molts d'aquests títols han estat reeditats posteriorment, per altres o les mateixes editorials (sovint amb noms diferents), però us puc assegurar que quan jo començava ja estaven a les llibreries.

He volgut fer aquest petit homenatge a les editorials d'aquells temps, perquè sense elles i les persones que havia darrere, els escacs al nostre país no s'haguessin pogut desenvolupar de la mateixa manera.

Normalment, editar un llibre per a un col•lectiu minoritari no és un gran negoci. En aquells moments i tenint en compte que el col•lectiu d'escaquistes era molt més minoritari que ara (realment minoritari), apostar per editar llibres d'escacs no devia donar gaires guanys. Però que feia que alguns valents apostessin per aquesta tasca? Em consta que Ricardo Aguilera era un enamorat dels escacs, no cal dir que els Catalán també. De les altres dues editorials no sé el per què; però de ben segur que devien d'haver algunes persones que sentien un gran afecte pel nostre joc.

Ha vegades hi ha protagonistes de la història que no són reconeguts com cal, crec que en la història dels escacs catalans (i espanyols) en el cas dels editors de llibres d'escacs s'ha donat aquesta situació.

Salut i escacs,