diumenge, 31 de maig de 2015

"Cagada"


Demano disculpes, si alguna persona ho creu convenient, pel títol. En primer lloc per la paraula, potser malsonant, i en segon lloc perquè en català la paraula correcta seria cagarada i no "cagada" que és un expressió en castellà.

Però com aquest és un bloc dedicat als escacs, he de dir que en el món dels escacs propers la paraula "cagada" es designa molt habitualment a un error greu comés en el desenvolupament d'una partida d'escacs; i sí, utilitzem la paraula "cagada" per sobre de la paraula cagarada.

La ment humana és encara un territori força desconegut que ens porta a fer en algun moment accions sorprenents per a nosaltres i les persones que ens coneixen.

En els escacs degut a la tensió a la que exposem a la nostra ment, aquests fenomens són més habituals. Qui no ha comés algun error colossal en alguna partida? Com és d'inesplicable aquest fet per a nosaltres?


Però d'aquest mal no estan exempts els grans campions, no és normal en ells però també l'han "cagat" en algun moment. Us passo alguns exemples:

Campionat del món 1892 entre Chigorin i Steiniz, en aquesta posició:


Chigorin va jugar Ab4?? i va rebre mate en dues.

Foto: Soloscacchí

A l'any 1931, quatre anys abans de proclamar-se campió del món, Euwe jugant amb negres contra Kashdan va arribar a aquesta posició:


va jugar ...Tg8?? i va rebre un mat de principiant amb De8+.

Foto: MEC

De tots els Campions mundials, el que va guanyar-se la fama de ser el més segur va ser Petrosian, es deia que pràcticament no feia errors; doncs mireu a quina posició va arribar a la seva partida amb Bronstein de l'Interzonal de l'any 1956, set anys abans que és proclamés campió del món:


Petrosian va jugar Cg5?? i es va deixar la Dama, quin lapsus no?

Foto: Chess.com

Ja més recentment, al matx del super ordinador Deep Fritz contra Kramnik, l'humà es va deixar donar mat en un després de jugar De3?? en aquesta posició:


inexplicable no?

Foto: ChessBase

Els exemples podrien ser molts i si entrem a nivells de jugadors més "normalets" en podríem trobar milers.

La "cagada" (errada greu) forma part dels escacs i ningú està lliure de què el seu cervell no li faci una mala passada.

Fins aquí els escacs, però en clau humor us volia comentar un tema relacionat (remotament). Ahir 30-05-2015 és va jugar la final de la copa entre el Barça i el Bilbao. El meu fill i jo, com bons "culers" ens vam posar davant de la "tele" quan els jugadors estaven escalfant, quan vam veure a l'Alves no vaig poder reprimir-me i em va sortir: "però que ha fet aquest si sembla una cagarada de gos"; sembla ser que no vaig ser l'únic que va pensar això:

Foto: diari Marca

He de dir que l'Alves va fer un "partidàs" i que el gol del Messi va ser suprem.

Salut, escacs i triplet (si us plau),

dissabte, 23 de maig de 2015

Històries, narracions i curiositats d'escacs



El món dels escacs esta farcit d'històries, llegendes, narracions i curiositats; acumulats durant segles d'història, podem dir que també en aquests sentit els escacs són rics.

Malauradament, les històries antigues s'han perdut en una gran part, ja que els escaquistes d'altres temps tan sols estaven pel que era la vesant competitiva i no gaire per recopilar aquest tipus de qüestions col·laterals dels escacs.

No obstant això, el que ens ha quedat no deixa de ser important. En aquest treball us passo un petit «tastet».

L'origen dels escacs.

Va sorgir a Europa durant el segle XV com evolució del joc persa Shatranj, el qual va sorgir a partir del més antic Chaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI. No obstant això es creu que el joc s'utilitzava per representar una batalla i d'aquesta manera idear estratègies. El nom sànscrit Chaturanga pot significar "Joc de quatre parts", assenyalant les quatre parts en les que es dividia l'exèrcit en el joc. Però els antecedents dels escacs, encara són difícils d'assegurar amb precisió; com a exemple comentar que a la tomba de Tutankamon (1300 ac) al costat de nombrosos objectes que acompanyaven la mòmia es va trobar un tauler quadriculat i peces amb una significativa semblança als escacs que coneixem, això si, amb menys peces.

S'exposa al Museu del Caire.

La llegenda més coneguda

Una antiga llegenda ens explica que cert sobirà indi tiranitzava cruelment al seu poble, i un savi braman va inventar el Chaturanga per tal d'ensenyar-li a tractar degudament els seus súbdits. En aquest joc el rei no podia fer res sense l'ajuda de les altres peces, no obstant això, era la peça principal.

Sorprès per l'enginy del Chaturanga, el sobirà li va donar la seva paraula al braman de no tiranitzar més al seu poble i es va comprometre a concedir-li el que demanés, i aquest, volent donar-li una nova lliçó, va demanar que li recompensés amb la quantitat de blat que resultés de posar un gra a la primera casella, dos a la segona, quatre a la tercera, vuit a la quarta i així successivament sempre doblant l'anterior. El sobirà, calculant que el tauler tenia seixanta-quatre caselles i que la recompensa representaria uns pocs sacs de blat, li va concedir la petició que tan modesta semblava a primera vista.

Però, després d'haver fet els càlculs, va resultar que tot el blat de l'Índia no era suficient per poder recompensar al brahman. Doncs es necessitaven res més que 18.446.744.073.709.551.615 grans! Per poder produir tal quantitat de blat, s'hauria de sembrar setanta-set vegades tots els continents de la terra.


Quantes obertures diferents hi ha? 

És fàcil comprovar que hi ha 400 posicions diferents després de la primera jugada, (una de les blanques i una altra de les negres); 72.084 després de la 2a jugada, i més de 9 milions després de la 3a jugada. Després de 4 jugades per cada bàndol hi ha més de 280 milions de posicions diferents.
Aquest nombre es multiplica per aproximadament 1.000 cada vegada que fem una jugada més. Després de la 6a jugada, hi ha al voltant de 300 bilions de posicions diferents.
Podríem seguir comptant, però això ja ens dona una idea del que estem parlant, no creieu?

Max Euwe

L'ex campió del món Max Euwe, llicenciat en matemàtiques, va calcular el següent: si dotze mil escaquistes estiguessin ocupats constantment en la recerca de les millors jugades a totes les posicions imaginables i en cada una d'elles invertís una desena de segon, necessitarien més d'un trilió de segles per analitzar-les.

Foto: Wikipedia

Benjamin Franklin

Benjamin Franklin (1706-1790), va escriure el primer article d'escacs publicat a Amèrica: "la moral dels escacs". També se li atribueix la frase: "La vida és com els escacs, amb lluita, competició i esdeveniments bons i dolents".

Foto: Wikipedia

El tauler de Carlemany

El 4 d'abril del 782, es va celebrar una festa al palau oriental d'Aquisgrà. Era una festa extraordinària per commemorar el quarantè aniversari del monarca Carlemany. El rei havia convidat a tots els nobles de l'imperi. Per a aquest mateix dia el guerrer més gran del món i monarca d'un gran regne
havia preparat una sorpresa. Mestre de l'estratègia bèl·lica, sentia predilecció pel joc dels escacs o joc dels reis. Aquest dia Carlemany pretenia enfrontar-se amb el millor escaquista del regne, un soldat amb el nom de Garin el franc.

Conta la llegenda que Garin va entrar al so de trompetes, els acròbates van saltar davant ell i les joves van omplir de pètals de roses el seu camí cap el rei, agenollant-se davant ell. El monarca es va aixecar per donar-li la benvinguda.

Vuit criats negres van entrar portant a les seves espatlles el tauler d'escacs regal d'Ibn-al-Arabi, governador musulmà de Barcelona, com a mostra d'agraïment per l'ajuda que Carlemany li havia prestat quatre anys abans contra els muntanyencs bascos. Va ser durant la retirada d'aquesta famosa
batalla, al congost navarrès de Roncesvalles, on va trobar la mort Roland, el soldat estimat pel Rei.

La cort es va meravellar davant aquell joc d'escacs, realitzat per artesans àrabs. Les peces mostraven indicis del seu origen indi i persa. El tauler forjat en plata i or, tenia una mesura d'un metro per cada costat. Les peces eren de metalls preciosos filigranats, incrustats posseïen, diamants, robins, safirs i esmaragdes sense tallar. A causa a del resplendor semblava brillar amb una llum interior que hipnotitzava a qui ho contemplava.

Segons la llegenda, Carlemany influenciat per estranys efluvis que sortien del tauler, va proposar una aposta que consistia en el següent: «Si el soldat Garín em guanya una partida, li concedeixo els territoris del meu regne, que va des d'Aquisgrà fins els Pirineus bascos i la mà de la meva filla gran en matrimoni. Si perd serà decapitat en aquest mateix pati a l'alba.

La cort es va estremir, doncs Carlemany estimava a les seves filles, a més posava en risc la vida d'un cortesà i, per una altra banda, era una aposta digna d'un bàrbar. A mesura que avançava la partida els contendents es comportaven d'una manera estranya, com embruixats: suor, fred, moviments
espasmòdics; el rei estava pres d'una ira profunda, es mesava els cabells agitat. Garin es mostrava amb un desassossec inexplicable.

Quan portaven més d'una hora jugant i amb convulsions i excitats, Carlemany es va incorporar amb gran esforç i llançà el tauler a terra com si s'alliberés d'una maledicció, les peces van caure a terra i la partida es va interrompre.

A dir dels presents la partida es va abandonar, ja que van considerar que aquells escacs estaven posseïts per una força maligna. No obstant això, en un to menys tens es va iniciar una nova partida, triomfant Garin i rebent com a recompensa la Propietat de Montglane, en els Baixos Pirineus.

No sabem si la història és veritable o falsa, però el cert és que hi ha qui assegura que els escacs màgics encara existeixen, que van ser custodiats per molt temps pels monjos de l'Abadia de Montglane i que encara es segueix buscant el seu parador.

Aquesta és una versió de la llegenda, hi ha diferents versions, podeu trobar una altra versió en aquest enllaç.

Foto: Wikipedia

Curiositats


  • El primer tauler d'escacs amb quadres blancs i negres alterns va aparèixer a Europa a l'any de 1090.
  • El primer quadre conegut amb el tema dels escacs és «the chess players», pintat en 1490.
  • Luis Ramírez de Lucena (1465-1530) és l'autor del llibre més antic sobre els escacs moderns, «Repetición de amores y arte de ajedrez». El seu llibre va publicar-se l'any 1497. 
  • El primer ballet conegut basat en els escacs va ser «Ballet des echecs», representat davant el rei Lluís XIV de França.
  • La primera columna d'escacs escrita a un Periòdic, va aparèixer l'any 1813 al «Mercuri Liverpool».
  • La primera revista d'escacs va ser «Le Palamedes», fundada per La Bourdonnais l'any 1836.
  • La primera universitat a tenir un club d'escacs va ser la d'Oxford l'any 1845.
  • El model estàndard de peces usat en competicions rep el nom de model Staunton, Dissenyat el 1849 per Nathaniel Cook, i anomenat així en nom del campió anglès del segle XIX Howard Staunton.
  • Els rellotges de sorra es van usar per primera vegada a Londres l'any 1862. 
  • El Primer rellotge d'escacs mecànic va ser inventat per Thomas Wilson l'any 1883.
  • Wilhelm Steinitz, ha estat el Campió Mundial més vell de la història. Tenia 58 anys quan va perdre el títol davant Emanuel Lasker l'any 1894.
  • L'alemany Emanuel Lasker ha estat el Campió del món que durant més temps va retenir la seva corona: 26 i anys 337 Dies. Va guanyar el títol a Steinitz el va perdre davant de Capablanca.
  • La primera pel·lícula dedicada als escacs va ser «Febre d'escacs», rodada a Moscou l'any 1925 i protagonitzada pel Campió Mundial José Raúl Capablanca.
  • La soviètica Nona Gaprindashvili va ser la primera dona en assolir el títol de Gran Mestre entre els homes l'any 1978. Va ser també la primera dona a guanyar un torneig masculí, el celebrat a «Lone Pine», l'any 1977.
  • Rookies (novell, principiant), se li diu a jugadors principiants i el nom ve de «rook» (torre) dels escacs. Les torres generalment són les últimes peces que entren en acció i per això s'aplica als «rookies».

Un esclau campió d'escacs

L'hindú Sultà Khan era un esclau (serf) del coronel local Nawad Sir Umar Hayat Khan, que a més d'emprar-lo com servent, li va ensenyar a jugar als escacs segons les regles occidentals. L'any 1929, formant part del seguici de Sir Umar, Sultà Khan va viatjar a Anglaterra i va romandre alli fins l'any 1933.

Davant l'estupefacció dels mestres anglesos, va guanyar el Campionat Britànic els anys 1929, 1932 i 1933, aconseguint derrotar a més, en aquests cinc anys, a jugadors de la talla de Capablanca, Flohr i Rubinstein, entre altres molts il·lustres noms. Després va tornar a l'Índia i va deixar els escacs.

Foto: Blog Ajedrez cusco

Bobby Fischer

"El teu cos té que estar en òptimes condicions. Els teus escacs es deterioren com ho fa el teu cos. No pots separar la ment i el cos" (Bobby Fischer).

En unes simultànies, Fischer va guanyar la dama a un rival, i aquest va tornar a posar-la al tauler al anar-se l'americà. Va continuar el joc normalment i l'home es vanagloriava davant els espectadors de què el geni no s'havia adonat de la seva trampa. Set jugades més tard, Fischer va tornar a guanyar-li la dama, i aquesta vegada es la va ficar a la butxaca i se la va portar sense intercanviar paraula.

Durant l'Olimpíada de Varna de 1962, Tahl va decidir fer-li una petita entrevista a Bobby Fischer.
Thal va explicar posteriorment una petita anècdota sobre la mateixa, que reflecteix clarament com les gastava Fischer quan només tenia 19 anys!:
"La primera qüestió que et plantejaré és: A qui consideres el jugador més fort del món" Em va mirar molt sorprès, de manera que vaig corregir la pregunta: "A part de tu, per suposat". Em va mirar atentament i va respondre: "Bé, tu no jugues molt malament ...".

Recordem que en aquells moments Thal ja havia estat Campió del Món.

Foto: AP

Vasili Ivanchuk

Ivanchuk és un extraordinari jugador que uneix a la seva profunda concepció estratègica una visió tàctica meravellosa, però el seu pitjor enemic és ell mateix. Ja ho va dir al seu dia Karpov: "Serà campió del món si els seus nervis s'ho permeten". Incapaç de controlar els nervis en els moments de tensió ha protagonitzat un gran nombre de divertides anècdotes.

En una ocasió va començar a colpejar-se violentament el cap contra una paret després d'haver comès un error. A Linares, mentre passejava per l'escenari, es va acostar a la taula de l'àrbitre i va prémer el timbre que es feia servir per començar les partides, donant un ensurt a tots el presents. A Sevilla, mentre passejava, es va desmallar perquè un gos li va bordar des de darrera d'unes reixes. En la cerimònia de clausura de Linares 1989 es va posar a cantar a plena veu. Les anècdotes sobre Ivanchuk són moltes i variades, però, el que tothom sap és que no ho fa amb mala fe, qüestió que li
ha lliurat de més d'una sanció.

Foto: Chess Dom.com

Aquest article comença a ser molt llarg, però no vull acabar sense tocar una anècdota ben propera, referent a la nostra federació, la Federació Catalana d'Escacs.

Buscant amb Google, m'he trobat amb la següent entrada:


No trobeu res d'estrany, ampliarem el tema


Però que fa aquesta macro truita en la referència de la federació a Google? De ben segur que és tracta d'un error, però no queda gaire bé, no creieu?

Salut i escacs,

divendres, 15 de maig de 2015

Miquel Farré, el Gran Mestre del piano



En principi volia dedicar aquest article al Campionat del món juvenil de l’any 1955 on Miquel Farré va quedar tercer, però la figura d’aquest personatge, gran escaquista i millor músic, m’ha fet decidir-me a parlar sobre la seva trajectòria.

Miquel Farré, nascut a Terrassa el 23 de febrer de 1936, és un dels pianistes actuals de més prestigi de la seva generació. També ha estat un destacat jugador d'escacs, (ja retirat), que ostentà el títol de Mestre Internacional. Membre del Club d'Escacs Terrassa, va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955.

Així és com comença la Wikipedia. Podeu lleguir tot l'apartat en aquest enllaç.

Foto: Núvol el digital de cultura

Miquel Farré és un dels pianistes més destacats de la seva generació. La musicalitat, la força temperamental i l’autenticitat són elements que la crítica nacional i internacional sempre remarca en referir-se a l’art interpretatiu d’aquest músic i que confereixen una atractiva personalitat a les seves versions del gran repertori per a piano. En la seva formació figuren noms tan prestigiosos com els de Tomàs Buxó i Sofia Puche (Barcelona), Pierre Sancan (París), Stefan Askenasse (Brusel.les) i Wilhem Kempff (Positano).

Guanyador als 18 anys del Primer Premi Internacional Maria Canals, és guardonat amb les màximes distincions que atorga el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona: el Premi Extraordinari, el Premi d’Honor de Virtuosisme i el Premi Onia Farga.

La brillant trajectòria de Miquel Farré inclou recitals a Nova York, Xicago, San Francisco, Hollywood, Boston, Estocolm, Hamburg, Paris, Colmar...

Foto: Núvol el digital de cultura

En l'apartat de les col·laboracions en música de cambra, destaquen les realitzades amb Montserrat Alavedra, Sofia Puche, Ramon Coll, Gonçal Comellas, Rodney Friend, Radu Aldulescu, Jean-Pierre Rampal, Trio Pasquier, Quartet Sonor, Brodsky String Quartet, London Soloist's Ensemble

Entre els seus CD destaquen els consagrats a les obres de Frederic Mompou.

Miquel Farré és Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha realitzat cursos i master class a Europa i els Estats Units.

video
Concert amb l'Orquesta Sinfonica del Vallès

He de dir que el títol d’aquest article ho he tret de la programació del concert a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida fet el 23 de gener de 2015.

Foto: web Auditori Municipal Enric Granados

Sobre la seva vesant escaquística no he trobat gaires referències, sembla ser que en cert moment va optar per la música en detriment dels escacs. Situació que sembla de molta lògica, ja que són dues activitats que requereixen de molta dedicació i arribant a un nivell superior es fan incompatibles.

En el llibre dedicat al 75è aniversari de la Federació Catalana d’Escacs editat l'any 2001, a l'apartat «Altres jugadors destacats de Catalunya» (pàgina 110), podem trobar aquesta referència:

"Miquel Farré Mallofre
Miquel Farré va néixer el 23 de febrer de 1936. Va ser un dels jugadors amb més projecció internacional en la seva joventut, però va abandonar els escacs per la seva professió de músic. Va ocupar el segon lloc del grup B en el campionat mundial juvenil disputat a Copenhague i el 1955 va ser tercer del grup A superat per Spassky i Mednis, però davant de Portisch. Al 1957 va ser sotscampió d'Espanya absolut. A l'Olimpíada de Munic de 1958 va ser el jugador espanyol que va obtenir millor puntuació. També va representar Espanya a l'Olimpíada de Varna de 1960. Actualment milita al club d'Escacs Terrassa encara que està pràcticament retirat de les competicions oficials".

Poca cosa i poca concreció, però en un llibre que toca tants temes transcorreguts durant 75 anys, és complicat concretar.

Foto: NO-DO

La millor crònica sobre els anys d'escacs de Miquel Farré l'he trobat al web del que va ser el seu club, el Club Escacs Terrassa, la podeu trobar en aquest enllaç.

Foto: web Club Escacs Terrassa

Però sense cap mena de dubtes, la millor actuació d’en Farré, com s’ha comentat, va ser el tercer lloc aconseguit al Campionat d'Europa juvenil de l’any 1955, del qual vull fer una petita aproximació.

El primer a la classificació va ser un jove Boris Spasski que ja era un molt fort jugador i que anys després va ser campió del món. Boris Spasski va ser el campió soviètic que va jugar i perdre l’anomenat matx del segle del 1972 amb Bobby Fischer. Segon va quedar Mednis, fort jugadors nord americà i quart va quedar Gligoric, un dels millors jugadors de la dècada dels anys 60 del segle XX.

Un molt fort torneig en el qual, en Miquel Farré, gràcies a la seva fantàstica classificació va aconseguir el títol de Mestre Internacional.

Foto: Ajedrez365

Foto: web Club Escacs Tarrassa

Però llegim l’article que va escriure el Pere Cherta a la revista “Ajedrez Español” d'octubre de 1955, a on fa una molt bona crònica:


No sabem fins a on podria haver arribat en Miquel Farré si hagués optat pels escacs, de ben segur a cotes molt altes; però ens haguéssim perdut el meravellós músic que és.

Com he manifestat en nombroses ocasions, em considero un enamorat dels escacs, però he de reconèixer que la música és un art superior.

Salut i escacs,

dissabte, 9 de maig de 2015

Dotze articles sobre llibres d'escacs


Els que seguiu aquest bloc, sabeu que de tant en tant m'agrada escriure sobre llibres d'escacs. Bàsicament, els articles que he escrit han estat els que he titulat genèricament com a "llibres", aquest títol va ser el primer i després van venir altres sempre amb el número adequat, en aquest articles us
recomanava llibres d'escacs a parir de la meva experiència, es a dir, que els havia llegit o estudiat prèviament.

També vaig fer diferents articles sobre llibres d'escacs o sobre temàtiques relacionades amb els escacs amb altres títols, en total, entre uns i altres, 12 articles.

Avui volia fer un article sobre llibres, ja que em semblava que feia molt temps que havia fet l'últim (pràcticament un any) i m'he adonat que no tenia clar de quins llibres exactament havia parlat fins ara. Això és un problema, ja que podia portar-me a repetir alguna recomanació.





Total, que he fet un repàs de tots els articles que he fet i m'ha semblat interessant fer una recopilació d'aquest llibres i articles amb la intenció de que sigui un recordatori pels que els vau llegir al seu moment, i crec que pot ser profitós pels qui no els vau llegir.









El primer article el vaig fer el 4 de setembre de l'any 2009 amb el títol: Si voleu llegir

.


El segon article va ser del 5 de novembre de l'any 2009 amb el títol: La partida d'escacs.


El tercer article va ser el primer de la temàtica Llibres, amb data de 29 de desembre de 2009.






El quart article va ser la recomanació d'un llibre de lectura, Novel·la d'escacs, amb data 14 de novembre de 2010.



El cinquè article el vaig fer el 21 de novembre de 2010 amb el títol: Cent miniatures russes.



El sisè article va ser Llibres (2), de data 2 d'abril de 2011.




El setè article va ser Llibres (3), de data 20 de maig de 2011.




El vuitè articles va ser Llibres (4), de data 11 de novembre de 2011.




El novè article va ser Llibres (5), de data 6 d'octubre de 2012.




El desè llibre va ser Llibres per a uns amics, de data 23 de març de 2013.

L'onzè llibre va ser Llibres (6), de data 15 de setembre de 2013.




El dotzè llibre ha estat Llibres antics, de data 24 de maig de 2014.




Bé, com heu vist, feia pràcticament un any que no plantejava aquest tema i ja tocava. M'ha omplert de satisfacció comprovar que amb articles anteriors he pogut fer un article nou, que crec que és prou interessant.

En aquests sis anys de vida d'aquests bloc, amb articles pràcticament setmanals (menys el mes d'agost), el bloc ja té un bagatge suficient per poder-ho fer, no està malament!

Salut i escacs,