diumenge, 25 d’octubre de 2015

Una petita polèmica


Vaig fitxar pel Sant Martí fa dues temporades, però sóc soci uns quants anys abans, i una de les coses que més m'agrada d'aquest club, és, apart de la gran quantitat de tornejos que organitza, el bon "rotllo" que és respira a l'ambient.

Això es reflexa de diferents maneres, però hi ha una que m'ha semblat molt gratificant i m'ha recordat els meus primers anys al Club d'Escacs Congrés (estic parlant de quan jo era jove) quan apart dels escacs teníem temps per quedar per prendre alguna cosa, anar al cinema o jugar al futbolí (en aquell Congrés hi havia autèntics virtuosos del futbolí).

En aquest Sant Martí he pogut constatar que alguns que ja tenen una relació d'anys queden per sopar amb les respectives mullers, qüestió que denota amistat. Però anant al tema que volia comentar, és costum al per equips quan es juga a casa, anar, després de les partides, a fer un "pica-pica" a un bar proper. També és habitual anar a prendre unes cerveses després de jugar alguna competició, com ara és el Campionat Social.

El passat dissabte, després del Social, vam anar uns companys al bar habitual i com també és habitual vam parlar de moltes coses relacionades amb els escacs. Ho fem d'una manera informal, en pla tertúlia amigable. En aquest context, vaig tenir una petita polèmica amb l'amic Andrés Rojas.


L'Andrés, home amb molts anys d'escacs, ens explicava interessants anècdotes dels seus anys al Club d'Escacs UGA, quan jo vaig fer referència a l'open que l'UGA va organitzar a principi de la dècada dels anys 70 i la meva creença de que van ser els primers opens setmanals jugats fora dels caps de setmana. L'Andrés em va dir que no recordava aquests opens i que jo devia estar equivocat, jo li vaig respondre que estava segur perquè els havia jugat i ell va seguir defensant que no el constava que aquests opens es juguessin.

Arribat a aquest punt vam canviar de tema, no sense que li digués que estava segur i que li aportaria proves.

Bé, aquí estan les proves, us passo dos articles a l'antic «Boletín de la Federación Catalana de Ajedrez» on fan referència a aquest open.



Clica la imatge per fer-la més gran




Clica la imatge per fer-la més gran

Si heu prestat atenció als dos articles, haureu vist que a les dues classificacions de l'Open B, de jugadors de segona i tercera categoria, surt el meu nom.

En fi, he de dir que he fet aquest article amb la intenció de fer un recordatori d'un fet de la història dels escacs catalans que inclús per a les persones que van conviure amb aquest torneig ho han oblidat; constatació que és important recollir, recopilar i arxivar tots els esdeveniments dels nostres escacs per a què no es perdin sense remei.

Aprofito aquestes línies per lliurar una forta salutació a l'Andrés Rojas, bon amic i millor persona.

Salut i escacs,

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Escacs femenins, comparació amb dades anteriors

Foto: José Manuel Torres

El 5 de gener de 2014 vaig fer un article sobre els escacs femenins a Catalunya, i finalitzava l'article posant una relació de les jugadores catalanes de més de 2000 punts Elo català.

Per poder fer valoracions de les dades és imprescindible poder fer comparacions. Ara, després de 21 mesos, podem fer una comparació entre aquell llistat i un llistat de les mateixes característiques de l'última llista d'Elo català publicada; és a dir de les jugadores amb fitxa de la Federació Catalana d'Escacs a partir de 2000 punts d'Elo.

Sóc conscient que si és vol fer un treball acurat en aquest sentit, l'encreuament de dades (comparacions) s'ha de fer més sovint, però com en el meu cas no tinc la intenció (ni era) de fer un treball minuciós i que tan sols vull fer un article amb un mètode senzill però que ens ajudi a esbrinar l'estat de les coses (en aquest cas la progressió d'una part dels escacs femenins), doncs no li dono gaire importància. També dir que no he estat conscient del temps que ha transcorregut, qüestió que em passa molt sovint amb altres articles que quan els torno a llegir em sorprèn el temps que ha passat des de què el vaig fer.

Però anem al "gra", aquest va ser el llistat de l'article de gener del 2014:

  1. Ana Matnadze 2520. Peona i Peó 
  2. Olga Alexandrova 2448. Barcelona UGA
  3. Sophie Milliet 2372. Escola d’Escacs de Barcelona
  4. Yanira Vigoa 2321. Figueres
  5. Patricia Llaneza 2306. Foment Martinenc
  6. Mònica Vilar 2243. Olot
  7. Tatjana Plachkinova 2228. Escola d’Escacs de Salou
  8. Judit Clopés 2227. Tres Peons
  9. Gal·la Garcia-Castany 2215. Societat Coral Colon de Sabadell
  10. Beatriz Alfonso 2207. La Colmena
  11. Elisabet Ruiz 2194. Vilafranca
  12. Vitaliia Tolkachova 2185. Masnou
  13. Laura Martín 2182. Llinars
  14. Caren San Pedro 2169. Sitges
  15. Yolanda Castillo 2161. Barberà
  16. Laura García 2150. Sant Gregori
  17. Elisabeth Riera 2132. Cirera
  18. Andrea Norte 2117. Cerdanyola del Vallès
  19. Tatiana Yastrebova 2108. Escola d’Escacs de Barcelona
  20. Elizabeth Paola Moreno 2102. Escola d’Escacs de Barcelona
  21. Clara Orriols 2099. Tres Peons
  22. Yolanda Peñas 2093. Ideal Clavé
  23. Diana Ruth López 2080. Sant Martí
  24. Karla Medina 2080. Sant Martí
  25. Sílvia Folch 2078. Ateneu Colon
  26. Teresa Helena Balcells 2072. Tornabous
  27. Andrea Lafuente 2052. Llinars
  28. Imma Hernando 2052. Cadena
  29. Elena Casset  2045. Comtal
  30. Cora Castellet 2037. Cerdanyola del Vallès
  31. Carla Martín 2035. Peona i Peó
  32. Maria Manelidou 2030. Sant Josep de Badalona
  33. Sandra Escobar 2015. Sant Martí
  34. Ana Benito 2013. Badia
  35. Andrea Jausas 2010. EDAMI
  36. Daniela Velasco 2003. Peona i Peó


I aquest és el llistat actual:

  1. Ana Matnadze 2480. Peona i Peó.
  2. Olga Alexandrova 2433. Barcelona UGA.
  3. Deimante Daulyte 2389. Banyoles.
  4. Sopiko Guramishvili 2346. Barberà.
  5. Amalia Aranaz 2343. Escola d'Escacs de Barcelona.
  6. Patricia Llaneza 2331. Foment Martinenc.
  7. Gal·la García-Castany 2301. S.C. Colón de Sabadell.
  8. Elisabet Ruiz 2285. Vilafranca.
  9. Judit Clopés 2246. Tres Peons.
  10. Mònica Vilar 2225. Olot. 
  11. Tatjana Plachkinova 2217. Escola Escacs Salou. 
  12. Laura Martín 2201. Llinars. 
  13. Vitalia Tokachova 2171. Masnou. 
  14. Yolanda Castillo 2167. Barberà.
  15. Elisabeth Riera 2165. Cirera. 
  16. Beatriz Alfonso 2160. Colmena.
  17. Elizabeth Paola  2157, Escola d'Escacs de Barcelona.
  18. Laura García 2141. Sant Gregori.
  19. Andrea Norte 2115. Cerdanyola del Vallès.
  20. Imma Hernándo 2105. Cadena.
  21. Andrea Jausas 2103. Peona i Peó.
  22. Yolanda Peñas 2102. Ideal Clavé.
  23. Elena Casset 2100. Comtal.
  24. Clara Orriols 2099. Tres Peons.
  25. Diana Ruth López 2091. Sant Martí.
  26. Sònia Martín 2088. Olesa.
  27. Júlia Muratet 2079. Banyoles.
  28. Karla Medina 2074. Sant Martí.
  29. Teresa Muñoz 2065. Mollet.
  30. Cora Castellet 2064. Cerdanyola del Vallès.
  31. Carla Marín 2053. Peona i Peó.
  32. Teresa Elena Balcells 2048. Tornabous.
  33. Ángelina Jennifer Andrea Fransson 2039. Sant Josep.
  34. Andrea Lafuente 2036. Llinars.
  35. Joana Ros 2031. Sant Boi.
  36. Ana Benito 2012. Badia.
  37. Xenia Arno 2010. Almenar.
  38. Sandra Molinero 2007. Cornellà.
  39. Eva Maria Julián 2002. Vilafranca. 



La número 1 als dos llistats, la MI Ana Matnadze, en una sessió de simultànies per a dones.
Foto: Butlletí d'Escacs. 

D'aquests dos llistats, més enllà de la mera curiositat, podem extreure algunes qüestions. Primer de tot que la quantitat no s'ha incrementat gaire, 36 dones superaven els 2000 punts d'Elo català el gener de 2014 i 39 són les que ara consten. Això si, moltes d'elles han aumentat el seu Elo d'una manera clara.

Si heu llegit el meu article de l'any 2014, veureu que vaig comentar el següent: "Aquestes dues jugadores són, al meu parer, les jugadores a nivell aficionat amb més combativitat i progressió dels escacs femenins catalans...", i el temps m'ha donat la raó; em referia a la Gal·la García-Castany i a l'Elisabeth Ruiz, que han demostrat una progressió formidable.

Foto: Butlletí d'Escacs

Foto: ChessBase

Apart de l'Elo que és un exponent important però no definitiu, crec que en aquest poc menys de dos anys els escacs femenins a Catalunya han fet un fort pas endavant. En aquests moments hi ha 571 dones i nenes federades, i moltes d'elles aviat passaran aquesta barrera dels 2000 punts d'Elo que jo he posat com a consolidació d'un mínim nivell per a les meves estadístiques.

Matx dones contra veterans. Foto: Butlletí d'Escacs

Una clara demostració de què alguna cosa està canviant, és la cada vegada més freqüent participació de jugadores en els tornejos que és juguen a casa nostra.

Però, el que és realment important, és, que cada vegada més persones del genere femení sé sentin còmodes al món dels escacs catalans. Quant era jove, les dones als estadis de futbol eren clarament minoritàries, ara, això afortunadament ja no és així.

Foto: Butlletí d'Escacs

M'agradaria que amb la pràctica dels escacs passes una cosa semblant, seria molt bo pels escacs, però també seria un exponent de què la nostra societat hauria evolucionat a millor.

Salut i escacs,

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Elegància


Elegància o potser elegant, és una paraula que utilitzem habitualment, però, que vol expressar aquesta paraula? Sovint és utilitzada per a temes de moda i decoració, però al marge d'aquests conceptes també hi ha un camp molt extens per utilitzar i en el qual la definició no està tan clara.

En aquest setit començo amb la introducció sobre el terme d'un article al diari ABC: "La palabra elegancia es un término de uso muy extendido en nuestro idioma y que solemos emplear a la hora de destacar la distinción, el estilo y el buen gusto que algo o alguien ostentan. Por caso, cabe destacarse, que se trata de un concepto que presenta un uso muy difundido en los ámbitos de la moda y de la decoración de interiores. Porque tanto la moda como la decoración son actividades que implican el arte de combinar diversos elementos con el objetivo de adornar, ya sea un cuerpo, en el caso de la moda, o una casa, en el caso de la decoración".

Si consultem els diccionaris en general ens diuen que "elegant" significa "dotat de gràcia, noblesa i senzillesa; airós, ben proporcionat, de bon gust ". Suposo que això val per a les persones. Però el problema és que solem aplicar l'adjectiu en qüestió també a altres coses, com ara plantes, cases, mobles, automòbils i fins i tot teories científiques i demostracions matemàtiques. I cap d'elles pot tenir gràcia, noblesa o airositat.

Aquestes excepcions suggereixen que el vocable en qüestió només està ben definit per a persones o potser per organismes en general, així com per artefactes. Trobem elegants a certes persones i els seus vestits, així com a certes joies, mobles i eines. En canvi, no sembla tenir gaire sentit parlar d'estrelles, planetes, muntanyes, rius ni llacs elegants.

L'elegància segons l'escriptor francès, Honoré de Balzac és "la ciència de no fer res igual que els altres, semblant que es fa tot de la mateixa manera que ells".

Interessant apreciació, que no resol les incògnites d'aquesta paraula, però que em permet fer una aproximació a un tema com a exemple: l'elegància al futbol.

Ha hagut diferents jugadors amb un futbol especialment elegant: Franz Beckenbauer, Michael Laudrup, Pep Guardiola, Michel Platini, Zinédine Zidane, Xavi Hernández, etc. Però per a mi, el jugador més elegant va ser un golejador, em refereixo a Romàrio (Romário De Souza Faria).

Com he dit, el tema és subjectiu i interpretable, però pels que no el vau conèixer, us passo uns quants gols que va fer a la seva curta estada al Barça.

video


Podriem dir, si apliquem el terme als escacs, com que una jugada o sèrie de jugades, pot (poden) ser considerada elegant si utilitza un mètode no obvi per produir una solució que és altament efectiva i simple; o dit d'una altra manera, si és sorprenentment simple però eficaç i constructiva.

Us passo uns exemples que a mi m'han semblat elegants:

El que va ser campió mundial, Alexander Alekhine, va aconseguir una més que excel·lent  posició que és podia guanyar de moltes i variades jugades. Alekhin va escollir la més elegant i contundent.


Dg6!!


Aquesta posició es va produir en una partida jugada l'any 2011, entre dos jugadors de l'elit mundial, Kamsky (2741) amb blanques i Svidler (2739). Les negres van fer una jugada elegant, que va obligar a les blanques a abandonar en poques jugades.


26...- Te2!!


La partida va prosseguir amb 27.Dc3 (Dxe2-Dg3!!) -Txf2 28.Cc6-Txf1+ i el blanc va abandonar.

Aquesta posició ve de la partida que és va jugar l'any 1970 entre dos dels considerats en aquells moments com els tres millors jugadors del món. La partida va ser jugada al primer tauler del matx URSS resta del món, entre Ben Larsen i Boris Spassky que ostentava el títol de campió del món. Poc després, Larsen  l'any 1971 i Spassky l'any 1972, van ser derrotats per Bobby Fischer, que va demostrar clarament qui era el millor.


14...Th1!!


15.Txh1 g2 16.Tf1 [16.Tg1 Dh4+ 17.Rd1 Dh1 18.Dc3 Dxg1+ 19.Rc2 Df2 20.gxf5 Dxe2 21.Ca3 Ab4!–+] 16...Dh4+ 17.Rd1 gxf1D+ 0–1

Sents dubte, per a mi, el jugador més elegant a l'estil de Laudrup i copanyia en el futbol, ha estat José Raúl Capablanca. El jugador més elegant a l'estil Romario (desenllaç tàctic), hi ha uns quants, Morphy, Alekhine, BronsteinThal, Fischer, Kasparov, però jo no sóc capaç de decidir-me per un per sobre dels altres.

Per finalitzar i tornant a la definició de l'article del diari ABC i del que diuen els diccionaris,  dir que jo no estic gaire d'acord, i també he de matisar algunes conclusions que he fet al començament de l'article en el sentit que aquestes definicions  d'elegància valen per a les persones.


No estic d'acord ja que aquestes definicions parteixen de la nostra cultura, i és un fet que cada cultura té els seus criteris d'elegància i totes tenen el dret de ser respectades.

Salut i escacs,

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Llibres relacionats amb els escacs


"Recollint el guant" d'unes paraules d'en Frederic Andreu en un article recent, vull tocar una sèrie de llibres i novel·les relacionades amb els escacs.

Són llibres que parlen de temes relacionats amb els escacs (o no, en algun cas) però no són llibre d'escacs, entenent com a llibres no destinats exclusivament als jugadors d'escacs i el seu món. En uns els escacs són un element principal, en altres els escacs són una mera excusa argumental i en una tercera situació, els escacs són exclusivament un mer element decoratiu de la portada.

Tan si val, tots els casos toquen els escacs, us passo uns quants exemples, en aquesta ocasió llibres que jo he llegit, alguns recentment, altres ja fa bastant temps, de ben segur que em deixo uns quants que ja he perdut de la meva memòria.

No put començar l'article amb altra novel·la que no sigui "Novel·la d'Escacs" d'Stefan Zweig, i que em va agradar especialment.



Les altres novel·les són:


"L'home que mirava passar els trens", de Georges Simenon.


En aquesta novel·la, Simenon retrata l'espiral vertiginosa de fets que, en poc temps, converteix Kees Popinga, ciutadà gris i honrat de Groningen, treballador i pare de família modèlic (també jugador d'escacs de club), en una de les principals preocupacions de la policia de París.



"Peón de Rey", de Pedro Jesús Fernández.


Novel·la d'intriga medieval, a la cort d'Alfonso X "el Sabi".



"La tabla de Flandes", d'Arturo Pérez-Reverte.


Una de les més conegudes novel·les de Pérez-Reverte, que la va fer encara més mediàtica el seu pas pel cinema. A finals del segle XV un vell mestre flamenc introdueix en un dels seus quadres, en forma de partida d'escacs, la clau d'un secret que va poder canviar la història d'Europa. Cinc segles
després, una jove restauradora d'art, un antiquari homosexual i un excèntric jugador d'escacs, uneixen les seves forces per intentar resoldre l'enigma.



"El Ocho", de Katherine Neville.



Què és pot dir d'aquesta novel·la? Una de les més llegides mundialment, un èxit total, una novel·la mediàtica a nivell global. Catherine Velis, enviada a Algèria com a experta en ordinadors, queda atrapada en la recerca d'un llegendari escacs que va pertànyer a Carlemany. Un antic comerciant, campió soviètic d'escacs i membre del KGB, adverteix a Catherine que tindrà problemes si cobdícia les peces d'escacs, perquè la seva qualitat és que és la clau de la fórmula màgica lligada a la maçoneria, l'alquímia, els druides i poders còsmics.

Relats breus



"Mate en 30" de David Vivancos Allepuz.


30 relats curts que l'any 2004 l'autor va fer dins del 30è aniversari del Club d'Escacs Sant Martí.



"Las jugadas intermedias" de David Vivancos Allepuz.


Una dècada després del seu debut literari amb «Mat en 30» i de la seva col·laboració en l'antologia «Al voltant d'un tauler», David Vivancos reprèn la ficció escaquista amb una nova col·lecció de trenta històries que giren al voltant dels escacs.



"Lecturas de Ajedrez" de Yuri Averbach.


La primera edició en castellà es va fer l'any 1969, després és van fer algunes més, el meu llibre és de la quarta edició de l'any 1976. El Gran Mestre soviètic, Yuri Averbach, s'aparta de les seves temàtiques anteriors sobre llibres de teoria i ens ofereix en aquest llibre una  sèrie d'històries curtes explicades amb un gratificant sentit de l'humor.


Llibres no ficció


"Ajedrez y ciencia, pasiones mezcladas" de Leontxo García.


Bon llibre, del què ja vaig parlar en un article anterior.



"Jaque Mate" de Miguel Illescas.


Llibre de recomanacions a partir dels escacs per a empresaris, però de aplicació per a qualsevol "mortal".



"El Ajedrez de la Filosofía" de Francisco J. Fernández.



Llibre interessant, però he de dir que me'l vaig llegir a la sala d'urgències de l'Hospital del Mar, on vaig estar 14 hores esperant que ens donessin explicacions sobre un familiar que vam tenir que ingressar. Potser en altres circumstancies aquest llibre hagués quedat pendent d'acabar.



"El nuevo orden Mundial (y el viejo)" de Noam Chomsky


Llibre molt interessant i recomanable de llegir. L'anomenat nou ordre mundial, ens diu Chomsky, és com el vell amb una altra disfressa. Les seves regles bàsiques segueixen sent les mateixes: els febles estan sotmesos a la força de la llei, mentre que els poderosos se serveixen de la llei de la força.

Aquest llibre no parla d'escacs però és serveix d'una portada amb peces d'escacs per fer una metàfora del llibre.

En fi, estic segur que en breu m'adonaré que he llegit alguns llibres més amb aquestes característiques, però la memòria és la que és i amb això no puc fer gaire.

Salut i escacs,