dimecres, 30 de març de 2016

Breus comentaris (12)


Després d'uns dies fora de Barcelona, desconnectat de la normalitat, en un entorn saludable i tranquil, he tornat totalment regenerat, tant física com mentalment. És curiós que denominem com a normalitat una situació estressant i malaltissa com és el dia a dia a les grans ciutats.

Bé, vaig tornar el dilluns i dimarts vaig tornar a la feina tal i com estava previst. No sé si pel canvi horari o, potser, perquè el cos i la ment s'havien acostumat a la nova situació viscuda aquests dies i no volien tornar a situacions anteriors, segurament per les dues coses, però el cas és que ahir no vaig estar gaire fi.

La meva intenció era fer al vespre un nou article en aquest bloc, però una cosa són les intencions i altre les ganes. Quan vaig arribar a casa em vaig dedicar a fer el gandul.

Avui la normalitat es va imposant, la meva ment ja no està totalment en rebel·lia i he fet aquest article. No sense dificultat, tot s'ha de dir, no tenia clar quin tema tocar i m'he decidit pel ja clàssic “Breus comentaris” en aquest cas el 12.

Com a primer comentari vull tractar el resultat del Torneig de Candidats. Ja sabem qui s'enfrontarà, com a reptador al títol mundial d'escacs, el proper mes de novembre a Nova York amb Carlsen, es tracta del fort jugador rus Sergey Karjakin.


He de dir que ha estat una sorpresa per a mi, Karjakin no era dels que tenia prèviament com a favorits, però en aquests nivells, prima més l'estat de forma i com s'ha preparat la competició que altres factors, potser, més mediàtics.

Per a alguns hagués estat molt interessant, atès que el Campionat del món es juga a Nova York, que el candidat hagués estat un nord-americà (Caruana, Nakamura), altres preferien altres candidats prevalent les preferències personals; a mi m'hagués agradat Aronian, però sóc conscient que Aronian ja no és aquell jugador abassegador de fa uns anys.

El que si que em fa gràcia és que una altra “K” aparegui lluitant a un Campionat del món d'escacs. Karpov, Korchnoi, Kasparov, Kramnik... Karjakin.

El segon comentari és sobre el Campionat de Catalunya Femení que s'ha jugat el passat cap de setmana a Amposta els dies 25,26,27 i 28 de març.


La campiona a estat l’Elisabeth Riera (Cirera) amb quatre punts, empatada a punts amb la Inmaculada Hernando (Cadena) segona classificada i la Diana Ruth López (Sant Martí) tercera classificada.

Elisabeth Riera. Foto: Web FCE

Diana Ruth López- Inma Hernando. Foto: Jesús Caballero

Felicitar a la campiona i també a les altres dues jugadores al podi, pel seu bon campionat. Però molt especialment a la Diana Ruth companya de club.

No puc dir el mateix de la Federació Catalana d’Escacs, un campionat de Catalunya requereix que hi siguin les millors, o com a mínim una gran part de les millors. En aquest campionat han hagut moltes absències de les millors jugadores.

De ben segur que el format no ajuda en aquest sentit. Un “Suís” amb 12 jugadores? 6 rondes jugades en 4 dies? La veritat és que aquest campionat d'any en any dona més pena. De veritat que no és pot organitzar un campionat amb un format més atractiu? Francament, crec que si.

El tercer comentari ho vull dedicar a les ràdios sobre escacs que escolto, es a dir, “Cooltura de Ajedrez” i “Xarxa de mat”.

En aquest comentari no puc tenir una altra actitud que no sigui positiva, els dos programes em semblen força bons. Però també cal dir que són molt diferents i amb un “públic objectiu” també força diferent.



“Cooltura de Ajedrez” és un programa ja consolidat, que ha evolucionat en el temps i que dona un producte variat i interessant. Les seves col·laboracions telefòniques li donen la possibilitat de tocar diferents temes en un mateix programa. La col·laboració telefònica fixa del GM Jordi Magem, aporta una qualitat molt bona. El programa el porta el "Pepo" Viñas com a locutor principal, que aporta el pes del programa i amb un tarannà seriós i professional; el contrapunt, com a segon locutor, el posa el Pere Reginaldo amb un tarannà més informal. Però aquest contrapunt funciona força bé.
El programa és en llengua castellana, el que el fa tenir audiència fora de Catalunya.

Foto: Rabiosa Actualitat




“Xarxa de mat”, en canvi, és un programa en llengua Catalana, òbviament amb un públic objectiu molt més reduït, però no per això de menys qualitat; en Víctor Collell és "l'home orquestra" del programa, assistit pel mediàtic Enric García.

Amb dos o tres invitats per programa, toquen temes actuals i propers. Francament, també m'agrada força com fan aquest programa. Tan sols li he trobat un "però" i curiosament és a partir d'una bona iniciativa, m'explico: en els programes que han coincidit amb el Campionat de Catalunya per equips, Divisió d'Honor, es a dir, dissabtes tarda que és quan s'emet el programa, han fet connexions en directe i han parlat amb delegats o presidents dels clubs que estaven jugant, aconseguint unes petites cròniques en directe dels principals encontres; una tasca periodística fantàstica i francament lloable.

On està el "però"? us preguntareu, doncs que una gran part de les persones que seguim aquestes ràdios per Internet, no ho fem en directe i quan entrem en el programa ja sabem els resultats, amb la qual cosa perd una gran part de la seva gràcia. Bé, "mai plou al gust de tothom".

Foto: Rabiosa Actualitat

Però, per sobre de tot, veig aquests programes d'escacs amb una plataforma de ràdio per Internet, fets amb serietat i professionalitat, com és el cas, com una nova eina de difusió del nostre joc molt i molt interessant.

Salut i escacs,

dissabte, 19 de març de 2016

Jocs d'escacs (4)



Els jocs d'escacs, a part de la seva funció principal, que és, òbviament, jugar amb ells, també se'ls ha donat altres utilitats. Podem trobar jocs d'escacs decoratius, històrics, artístics, econòmics (pel seu preu són una inversió), etc. etc.

Suposo que us ha cridat l'atenció que parli de jocs d'escacs amb criteri econòmic, mireu aquest vídeo i ja em direu.

video

No em digueu que no és més una inversió que qualsevol tema relacionat amb els escacs.

Fa ja un temps, vaig fer els següents articles: "Jocs d'escacs" (24 d'abril de 2010), "Jocs d'escacs (2)" (12 de gener de 2012) i "Tres noves incorporacions"(29 de juny de 2014); a on ensenyava la meva modesta col·lecció de jocs d'escacs. En ella hi ha dos jocs que són força modestos i en canvi són als que jo tinc més estima.

Amb aquests escacs el meu pare em va ensenyar a jugar
quan tenia 7 anys, tenen més de 60 anys. Són una autentica
"joia" de records, per a mi no tenen preu. 

La meva dona, quan encara no estàvem casats,va tenir la paciència de fer-me aquests escacs amb paper i cartró. Després de més de 30 anys junts, aquests escacs em recorden la sort que vaig tenir de què la Luisa volgués estar amb mi.

Per a mi, i aquests dos jocs d'escacs són uns clars exemples. Els jocs d'escacs per als que som uns enamorats d'aquest "joc ciència" són molt més que funcionals, artístics, decoratius i un llarg etc. són part de la nostra vida, amb ells hem crescut com a jugadors i, més important, com a persones.

Els meus jocs d'escacs són una font inesgotable de records, no sé com definir-los, potser, jocs d'escacs entranyables, és a dir, uns jocs d'escacs que cadascú d'ells guarda una història, la majoria amb gent que jo estimo.

Però encara em queden jocs d'escacs per ensenyar en aquest bloc, avui vull parlar de les noves incorporacions.

En realitat de noves incorporacions a la meva col·lecció tan sols hi ha tres, els altres són jocs d'escacs que he anat retrobant des del meu últim article sobre aquest tema. No us ha passat mai que busqueu una cosa i trobeu una altra, doncs "bingo" això m'ha passat últimament amb aquests jocs d'escacs.

Comencem amb els jocs extraviats. Són jocs modestos, tan si val, per a mi tots són importants.

Aquest joc és una estoreta de platja (o piscina), la vaig trobar aquest estiu a la meva segona residència al fons d'un armari.


Aquest joc, recordo que el vaig perdre la pista fa molt anys. No sé des d'on em va arribar, però és curiós que a dins de la caixa (caixa tauler) he trobat aquestes monedes cubanes.

Joc també desaparegut fa molts anys, ni tan sols me'n recordava d'ell, com podeu comprovar a la caixa porta el logotip dels Jocs Olímpics de Moscou 1980.

Joc transparent, no sé perquè no el vaig posar al bloc al seu moment ja que està guardat amb els altres jocs. L'anècdota d'aquest joc és que en realitat tinc dos, regalats per persones diferents; quan em van regalar el segon, no em vaig veure amb cor de dir que ja el tenia.

Joc de fusta francament original, també se'm va passar de posar-lo al bloc al seu moment.


Joc que també té bastants anys, un joc força petit (com podeu comprovar a una foto posterior) però molt ben fet,

Ara us passo les últimes incorporacions a la col·lecció:

Aquest joc me'l va regalar la meva dona fa poc més d'un any, és gran i molt ben fet, com a joc d'escacs decoratiu francament m'encanta.


Contrast dels dos últims jocs, com ja he dit abans, el petit és realment petit.

Aquest joc el vaig comprar, fa uns mesos, als Encans del carrer València, em va sortir molt bé de preu atès que un peó no era del joc original i a més, tant les peces com el tauler. estaven deteriorades pel transcurs del temps. Després d'una molt bona restauració per part de la Luisa, la veritat és que ha quedat força bé.

Per Nadal, em van regalar aquest joc d'escacs prou original. Un vaixell víking!


La veritat és que m'agrada, m'agrada força.

Bé, per ara aquesta és la meva col·lecció d'escacs, Una col·lecció modesta, per més que alguns m'han sortit "carets" per a la meva economia. Però, com he explicat abans, per a mi tenen un valor afegit de records i experiències, que fa que formin part de la meva vida.

Abans d'acabar aquest article vull fer una rectificació a un comentari meu. A l'article de "Tres noves incorporacions" vaig fer un comentari sobre el jugador del Barça Suárez; vaig expressar un criteri que tenia llavors sobre la persona d'aquest jugador, el temps m'ha demostrat que aquest criteri era equivocat i aquesta rectificació vull que també consti.

Salut i escacs,

dissabte, 12 de març de 2016

Llibres (8)


Torno a aquesta secció que denomino "Llibres", com sabeu els que seguiu aquest bloc en aquest apartat parlo de llibres que he llegit i que m'han agradat especialment, suficient per recomanar-los.

En aquest sentit aquest és l'article número 8, però també constatar que sobre llibres he fet molts altres articles, si consulteu l'apartat d'etiquetes, veureu que són 19, contant aquest.

Com resulta que majoritàriament parlo de llibres que tinc i que a més els he utilitzat en variades èpoques, doncs pensava que el tema s'estava esgotant, com a mínim fins que no acabi de llegir els llibres que ara tinc entre mans.

Però res més lluny de la realitat, encara queden temes que no he tocat. D'això m'he adonat posant en pràctica una qüestió organitzativa que feia temps que volia fer i sempre quedava pendent. He creat en format xls una relació de tots els llibres d'escacs que tinc, amb els següents paràmetres: títol, autor, tema, editorial, data edició, i idioma; això em permet, gràcies a Excel, poder consultar qualsevol dels paràmetres, en aquest cas, el del tema que tocaré avui.

D'aquesta manera he pogut constatar que havia un tipus de llibres, dels quals tinc pocs i des de fa bastants anys, dels quals encara no havia parlat en aquest bloc. Aquest llibres parlen, cadascun d'ells, d'un matx pel campionat del món; Són els següents:


PRACTICA DE AJEDREZ MAGISTRAL

Autor: Mijail Tahl.

Editorial: Ediciones Limitada Catalán.

Data d'edició: 1963.



Aquest llibre parla del matx pel Campionat de món jugat l'any 1960 entre Botvinnik i Tahl. És un llibre diferent i molt interessant, ja que Tahl parla en primera persona, tocant les partides i les situacions del matx tal i com ho va sentir en aquells moments, explica les partides no tan sols parlant de jugades i variants, sinó que aprofundeix en el perquè ho va jugar i també en qüestions de caràcter
psicològic. M'ha cridat l'atenció una frase de Tahl que diu: "Tothom pensa i recomana que quan es té avantatge en un matx s'han de jugar obertures tranquil·les, jo vaig fer tot el contrari, vaig fer obertures el més complicades possible". Com tots sabem, aquest matx el va guanyar Tal i es va proclamar campió del món.


MATX FINAL DE CANDIDATOS FICHER - PETROSIAN

Autor: Revista Jaques.

Data d'edició: 1972.



Miguel Najdorf (col·laborador d'aquest llibre) i les seves filles amb Bobby Ficher

Aquest llibre és un annex de la revista Jaque, però és un llibre, no una revista. La revista Jaque ho va plantejar amb un criteri totalment periodístic; aportant les cròniques que havia publicat a la revista i introduint entrevistes, fotos i anàlisis de grans jugadors que van fer d'aquest llibre una aportació molt especial d'aquest matx.


BOBBY FISCHER CAMPEÓN DE MUNDO

Autor: Revista Jaque.

Data d'edició: 1972.




Si el llibre anterior (Matx final de Candidatos Fischer – Petrosian) va ser un "experiment" de la Revista Jaque que va sortir bé. Aquest llibre va estar programat totalment per a ser un gran llibre, i realment ho van aconseguir. Amb el mateix criteri periodístic, però amb molts més mitjans i col·laboradors, aquest llibre va ser un molt bon llibre sobre aquell important i històric Campionat del món. Us recomano que si teniu oportunitat el consulteu, ara bé, no sé si això és gaire fàcil, ja que he constatat que l'exemplar que tinc, a pesar que l'he tracta força bé, sempre a la prestatgeria, a poc que el consulto, algun full es va desprenent. És una pena, però sospito que no deuen quedar gaires exemplars complets.



MATCH KARPOV-KORCHNOI

Autor: Román Toran.

Editorial: Ricardo Aguilera.

Data d'edició: 1978.


Aquest llibre narra el dramàtic matx pel Campionat del món, entre Karpov i Korchnoi, jugat a Baguio (Filipines) l'any 1978. El llibre no és un gran llibre, però podem dir que no està malament el seu contingut, però el seu format (llibre de butxaca) no ajuda gaire.


CORONA MUNDIAL DE AJEDREZ. KASPAROV-KARPOV, SEVILLA-87

Editorial: Ráduga Moscú.

Comentaris a les partides: David Bronstein.

Data d'edició: 1988.



Llibre que deixa un sabor agredolç, m'explico, si com punts forts podem mencionar que els anàlisis de les partides són de David Bronstein i que és un llibre en el qual és poden seguir les partides fàcilment, com a punts febles destaca el seu format, més petit que un llibre de butxaca, el llibre d'escacs més petit que he vist mai.

Bé, aquest són els llibres que tinc sobre matxs del Campionat del món, pocs, molt pocs si ho comparo amb altres temes. Però, apart del matx Fischer-Spassky del qual es van editar un munt de llibres, i també els encontres entre Kasparov i Karpov que van ser força mediàtics i també van comportar l'edició de molts llibres, els altres campionats posteriors no van experimentar gaire entusiasme editorial.

Potser les revistes especialitzades en escacs tenen molt que veure i, també, com no podia ser d'altra manera, l'aparició i implantació al món dels escacs d'Internet.

Salut i escacs,

 

dissabte, 5 de març de 2016

AVRO 1938, l'últim gran torneig abans de la guerra mundial


El Torneig AVRO 1938, disputat en diverses ciutats holandeses, va reunir per primera vegada a tota l'elit mundial dels escacs (Keres, Fine, Botvinnik, Alekhine, Reshevsky, Euwe, Capablanca, Flohr) i per molts està considerat el torneig més fort de la història dels escacs.

A mi no m'agrada ser tan contundent en les afirmacions, i més quan el factor temps fa força difícil les comparacions. Però si us agrada aquest tipus de plantejaments us invito a llegir un article força interessant que va sortir a ChessBase.com el mes de desembre de l'any 2009.

Les situacions que van envoltar aquest torneig són realment excepcionals i úniques. La primera i principal és que va ser l'últim gran torneig d'escacs jugat abans de la Segona Guerra Mundial, guerra que va començar oficialment pocs mesos després, el mes de setembre de 1939 amb la invasió de l'Alemanya Nazi a Polònia. No obstant això, anteriorment ja s'havia produït un pròleg d'aquesta gran guerra amb situacions com la Guerra Civil Espanyola, l'annexió d'Àustria i l'annexió d'una part de Txecoslovàquia (Sudets), que va passar poc abans que es jugués aquest torneig, alguns autors consideren que el txecoslovac Flohr va tenir una molt mala actuació afectat per aquesta situació.

És evident que va haver un abans i un després d'aquest torneig, la guerra va crear un llarg parèntesi en l'organització de tornejos i després de la guerra (amb la desaparició d'Alekhine, Capablanca i Lasker, i la retirada dels escacs de Fine) una nova generació de jugadors joves van dominar l'elit; també és important destacar el protagonisme que va assumir la FIDE amb el control total de l'organització dels escacs mundials, que abans no tenia.

Després de comentar per sobre el context d'aquells anys, anem al protagonista, el Torneig AVRO 1938.

Aquest torneig patrocinat per una empresa de radiodifusió holandesa, Algemeene Veereniging voor Ràdio Omroep (AVRO) va ser un dels majors esdeveniments escaquístics de tots els temps. Els vuit millors jugadors del moment s'enfrontarien a doble volta en un torneig que tenia per objectiu designar un candidat per lluitar amb Alexander Alekhine per la corona mundial. Els jugadors escollits van ser els següents: Alexander Alekhine, José Raúl Capablanca, Mihail Botvinnik, els americans Reuben Fine i Samuel Reshevsky, l'holandès Max Euwe, el txecoslovac Salo Flohr i l'estonià Paul Keres.

Paul Keres

Reuben Fine

Mihail Botvinnik

Alexander Alekhine

Samuel Reshevsky

Max Euwe

José Raúl Capablanca

Salo Flohr

S'ha de dir, que com és habitual, va haver certa polèmica i des d'alguns mitjans van haver veus protestant per certes absències: la de Lasker especialment, però en general la dels jugadors més veterans com Spielmann, Bogoljubov, Marshall, Tartakower, Kostic, Grünfeld, Maroczy, així com Levenfish (que va quedar molt decebut per la seva exclusió).

Foto: karlonline.org

Keres-Fine. Foto: blogs.lanacion.com

Alekhine-Capablanca. Foto: www.engame.ne

Keres-Euwe. Foto: www.engame.ne

Hi va haver també seriosos dubtes sobre el sistema de competició elegit, amb continus viatges per diferents ciutats holandeses:  Amsterdam, l'Haia, Rotterdam, Groningen, Zwolle, Haarlem, Utrecht, Arnhem, Breda, i Leiden.


Amb escassos dies de descans, per no dir cap; tot això, és clar, amb la intenció de disminuir despeses i generar més ingressos amb la venda d'entrades a les diferents sales de joc. Així les coses, no va resultar estrany, i d'això es van adonar ja els cronistes de l'època, que els escaquistes amb major resistència física, és a dir, els més joves, rendissin millor que els veterans: Capablanca, de 50 anys, va quedar setè ; Alekhine, de 46, quart. Keres (de 22) i Fine (de 23) primers. D'altra banda, cal tornar a ressaltar el pobre resultat d'Flohr (últim), incapaç de guanyar una sola partida i sent vençut en cinc més, condicionat en part, com hem comentat anteriorment, pels esdeveniments que estaven passant al seu país, Txecoslovàquia, amb l'annexió de l'Alemanya Nazi d'una part del seu territori davant la passivitat internacional.

La classificació final va ser:


Sobre aquest torneig, degut sens dubte a la terrible guerra que va haver poc després, va haver molt poca informació impresa, alguns articles en revistes especialitzades i poc més, amb excepció a algunes aportacions de Max Euwe.

Molt després han sortit algunes publicacions sobre el Torneig AVRO 1938, us recomano la que jo he llegit: "avro 1938. Uno de los grandes Torneos de la Historia", Editorial Chessy; aquest llibre és una molt bona recopilació de Gulbat Toradze, amb molts articles de revistes russes com "64" i "Ajedrez en la URSS" i aportacions d'alguns dels protagonistes del torneig, especialment de Mihail Botvinnik que aporta una molt bona col·laboració al llibre.


Si no teniu la possibilitat d'adquirir aquest llibre, podeu veure les partides d'aquest torneig en aquest enllaç.

Per a mi, jugador aficionat de club, són molt més profitoses las partides de grans campions d'aquells temps (dècades dels anys 30, 40 i 50 del segle XX), que les partides actuals, les entenc millor. Això si, amb bons anàlisis de jugadors capacitats; especialment profitós va ser el llibre de David Bronstein "El Ajedrez de Torneo" sobre el Torneig de Candidats de l'any 1953, jugat a Zuric; un llibre que tot jugador d'escacs hauria de tenir i gaudir d'ell.

Òbviament, la majoria de les partides estan superades per la teoria que tenim ara, però aporten uns criteris fonamentals que són imprescindibles per poder consultar i comprendre la teoria actual.

L'aprenentatge de la teoria sense criteri, pot servir si es té una bona memòria, però no és una bona aposta si es vol progressar.

Salut i escacs,