dissabte, 24 de juny de 2017

Recordant a Joaquim Calduch


Vaig conèixer a Joaquim Calduch l’any 1974 quan em vaig incorporar al Club d’Escacs Congrés.
Calduch era una persona que no passava desapercebuda, una persona amb un tarannà que en castellà es denomina “don de gentes”.

En aquella època ja era una persona gran, el seu nivell de joc ja no era el mateix de quan era més jove; però el seus conceptes i coneixements dels escacs no passaven desapercebuts. Quan es posava a analitzar una partida, cosa que li agradava, ràpidament, els joves ens posàvem a escoltar els seus comentaris, sempre didàctics i nous amb respecte amb el que podíem trobar als llibres als quals podíem accedir en aquells temps.

Però Calduch havia estat un fort jugador a la seva joventut, com ho demostra la bona actuació en el Torneig  Internacional de Mollet 1935.

La Vanguardia, 4 de juliol de 1935



Imatge: Joaquin Muntañola



Calduch era de Mollet i va jugar un paper important en el club d’escacs d’aquesta ciutat.
Si voleu saber més sobre la història del Club d’Escacs Mollet us invito a què consulteu el magnífic llibre que sobre el 75è aniversari es va fer.


Podeu consultar aquest llibre en format pdf en aquest enllaç.


Després, tal i com us he comentat al començament, va fitxar pel Club d’Escacs Congrés. Del Congrés qui tenia més relació amb ell era el Jordi Boada, però també el Frederic Andreu va tenir una bona amistat amb el Calduch. Us passo un petit comentari que amablement el meu amic Frederic ha volgut aportar a aquest article:

“Vaig tenir el plaer de conèixer en Joaquim Calduch l'any 1967 en les instal·lacions del Club d'escacs Congrés participant en el seu campionat social. Llavors es respiraven moments d’eufòria "in crescendo" com ho prova que la temporada 1969-70 es va pujar a la categoria màxima, que ara s'anomena Divisió d'Honor. Precisament Calduch va fitxar per nosaltres aquella mateixa temporada i va contribuir a l’ascens.

Calduch era una persona inquieta i molt entregada a la difusió dels escacs. Venia del Mollet i del Ruy Lopez Paluzie, i va esser també un dels prohoms de la Federació Catalana d’Escacs reforçant la gestió econòmica quant encara no havien subvencions. Coneixedor del idioma alemany va aportar les seves informacions sobre les estructures de peons que tant bé dominava; però sobretot quant estava a gust es bolcava en difondre els seus coneixements i aportava situacions i persones per millorar el Club. Recordo que en una visita a Barcelona del GM Florian Georghiu, va aconseguir que ens visités i ens va delectar amb una classe magistral, la presentació de l’acte el va fer el Joaquim Calduch, recolzat pel Carles Falcón que poc després seria àrbitre internacional.”







Tots coneixem a persones que han passat o passen desapercebudes pel gran públic dels escacs catalans, però que han aportat o aporten els seus “granets de sorra” perquè avui dia els escacs catalans siguin tan grans. És de ben nascuts ser agraïts, no els podem oblidar.

Salut i escacs,


5 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:M'ha agradat moltissim el teu article.Fins i tot has aconseguit que la meva petita aportaciò sortis molt afavorida.(vaig pensar entre mi:Caram! si que escric bé,!!)Bromes apart, tot i que fas una visió global d'en Joaquim Calduch i la seva incidencia en els escacs catalans, molt real em permeto ampliar la dedicada al Club d'escacs Congrés.En primer lloc haig de dir que en un any molt dificil per al Club,el seu suport a la meva gestió ens va permetre crear les bases de la nostra solvencia económica actual.Varem pasar de pagar un lloguer a ser els propietaris del local.Les fotos on mostres la dedicació d'en Calduch a la vida social del Club hi han dues que no surten explicades i penso que cal una petita referencia.En la primera,el president històric Joan Pujó ja que sota la seva presidencia es va aconseguir l'ascens per primera vegada a la Divisió d'Honor, li entrega un premi social.En la segona surt brindant amb el Angel Martin en un homenatge intim que li varem fer amb motiu de quedar sots-campió d'Espanya.Excelent la teva aportació del llibre sobre els 75 anys del Mollet(i que prometo llegir) I nada más que decir señoria,Bona feina i fins la setmana entrant amic Fred

Roger Salvo ha dit...

Gràcies per les teves paraules Frederic. Si a tu, que vas tenir una relació molt més propera envers a ell, t'ha agradat aquesta petita crònica sobre el Joaquim Calduch, jo em puc donar per més que satisfet!!

Ara el que tindries que fer és la teva biografia en el món dels escacs. Crec que podria ser molt interessant, sobretot si expliques algunes coses que jo sé i, sobretot, les que no sé; això si, mentides les justes, ni tan sols les piadoses.

Salutacions company,

Fred ha dit...

Hola de nou Roger.Com pasa sempre amb un amic es magnifica el que fà i per tant no es té la suficient perspectiva.Considero que no tinc el suficient talent per escriure la meva autobiografia.Una altre cosa es,que puc dir sense fer-me"autobombo" que em considero un"dirigent históric que a vegades es comporta de manera histérica"Com explica el profesor Laborit en un texte la meva imatge penso que es l'autor Folch i Torras que va fer uns llibres excelents per a infants i va escriure un parell de novel-les per a gent gran on va demostrar que també si hagués volgut hauria estat un excelent referent en aquest camp.Ell però va dedicar els seus esforços a potenciar un camp dels boy scouts catalans anomenats Minyons de Montanya.Aquesta referencia la explico en que jo en el seu moment vaig dedicar els meus esforços a la part organitzativa dels escacs de club.Com a informació allà pels anys 70-80 vaig ser capaç d'organitzar un social juvenil amb 40 participants i un social per adults amb 96 participants cosa que en aquest segon cas ens varem haver d'inventar que es jugués amb dos dies.Sense saber-ho havia "inventat" un obert quan no havia ni de bon troç la enorme quantitat de bons oberts de tot tipus que ara es fan.La meva "pretensió" d'emular en Folch i Torras es clara.Si hagués dedicat els meus esforçps a millorar el que ara es diu l'Elo sense falsa modestia considero que hauria augmentat el meu Elo en 100 o 150 punts més.Però no en tinc cap dubte.Vaig triar aquest cami i ho tornaria a fer!!!.En quant a les mentides piatoses o no tot club te parts de la seva historia no tan trasparents com voldria però com a bon dirigent històric per a mi el meu Club es el millor del món.I per tant mai parlaré malament del Congrés.Jo no entenc la postura dèn Ricard Llerins.Si un considera que no es fan les coses bé cal comentarles en privat i si no li fan cas "hacer mutis por el foro".Tornant al teu ultim comentari considero que si una persona com tu amb capacitat de treball i ganes de fer-ho no m¡importaria comentar-te algunes coses que sembla t'inquieten.Brrr m'he tornat a "enrrollar" Una abraçada amic!!!!Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Bé, no es tracta tant de fer la teva biografia, com intentar recollir tants i tants moments que has viscut en els escacs catalans. La teva triple faceta com a directiu, jugador i expert venedor de llibres d'escacs, tan permès tenir una relació privilegiada amb quantitat de personatges vinculats amb els nostres escacs.

Si no m'equivoco, el proper setembre faràs 70 anys, la teva trajectòria t'ha permès acumular un munt d'anècdotes, històries i situacions originals. És una pena que tota aquesta part de la història dels escacs catalans no la vulguis compartir.

De tu depèn, campió.

Fred ha dit...

Hola de nou Roger.No es tracta de no voler compartir sino que no tinc la teva capacitat de treball.Estic preparant la meva succesió en el Club i no es fàcil.Penso que estic en deute amb la meva famil-lia que tant ha suportat la meva excesiva dedicació als escacs i l'ensurt de l'any passat amb una pulmonia provocada per un estres no em fa estar gaire "per la labor"Caldria mirar molts butlletins antics del club i algù que posés ordre en totes les coses que anessin sortint.En fi no ho descarto però penso que encara estic en actiu i em faria falta un biograf amb capacitat de posar en ordre les meves batalletes.Una altre abraçada amic Fred